CONTES

LA LLEGENDA DE SANT JORDI



LA CAPUTXETA VERMELLA




RASPALL DE PERE CALDERS
IL·LUSTRAT PER CARME SOLE VENDRELL. EDITORIAL MARS.

EL DIA QUE EL “TURC” -UN CADELL DE GOS- ES VA MENJAR EL BARRET DEL SENYOR SALA, LA SENYORA SALA VA DONAR EL GOS A LA NOIA DEL JARDINER. EL NEN SALA VA TENIR UN DISGUST MOLT GRAN. ESTAVA MOLT TRIST I VA INTENTAR DISTREURE’S AMB LES SEVES JOGUINES, PERÒ CAP LI AGRADAVA TANT COM JUGAR AMB EL SEU GOS... VA RECÓRRER LA CASA DE DALT A BAIX, REGIRÀ TOTS ELS ARMARIS I TOTS ELS CALAIXOS I, FINALMENT, EN UN RACÓ DE LES GOLFES VA TROBAR UN GRAN RASPALL PASSAT DE MODA. ACLUCANT ELS ULLS, VA PASSAR-LI LA MÀ PER DAMUNT DEL PÈL, I ÉS BEN DE DEBÒ QUE VA FER-LI L’EFECTE QUE ACARICIAVA EL LLOM D’UN GOS. NO CALIA BUSCAR MÉS, VA LLIGAR-LO AMB UN CORDILL I AL CAP DE CINC MINUTS ESTAVA BEN LLUNY DE CREURE QUE ARROSSEGAVA UN RASPALL, SINÓ QUE TENIA EL CONVENCIMENT QUE “RASPALL” UN GOS DE RAÇA ESTRANYA, EL SEGUIA AMUNT I AVALL DE CASA SEVA.

AL VESPRE EL NEN VA ANAR-SE’N A DORMIR I S’EMPORTÀ “RASPALL” AL LLIT. I MIREU SI PASSEN COSES EXTRAORDINÀRIES A VEGADES, QUE MOLT ABANS D’ADORMIR-SE EL NEN VA ADONAR-SE QUE EL “RASPALL” IRRADIAVA CALOR DE VIDA. I QUE S’APROPAVA BUSCANT UNA CARÍCIA. VA ALÇAR-SE, OBRÍ EL LLUM I COMPROVÀ QUE EL RASPALL, SENSE PERDRE GENS NI MICA LA FORMA DE RASPALL, ES MOVIA COM UN GOS. AL MATÍ VA EXPLICAR ALS SEUS PARES EL MERAVELLÓS ESDEVENIMENT:

- MIREU MARE. HE TROBAT UN RASPALL QUE EN REALITAT ÉS UN GOS. ES BELLUGA, CONEIX LA MEVA VEU I PORTA PUCES.

LA MARE LI VA DIR:

- NO SIGUIS BENEIT I LLENÇA AQUESTA ANDRÒMINA. JA ETS GRAN I HAURIES DE TENIR MÉS SENY.

EL NEN ES VA SENTIR OFÈS, ES VA EMPORTAR “RASPALL” A L’HABITACIÓ I PENSÀ QUE, SI NO EL VOLIEN CREURE, TOT AIXÒ ES PERDRIEN. LA NIT SEGÜENT RASPALL EL VA DESPERTAR, EL NEN VA SENTIR SOROLLS A CASA I EL SEU PARE QUE CRIDAVA: AUXILI! VA OBRIR LA PORTA I VA VEURE EL SEU PARE BARALLANT-SE AMB UN LLADRE. “RASPALL” VA CÒRRER COM EL VENT A MOSSEGAR AL LLADRE, QUE VA HAVER DE RENDIR-SE. DES D’AQUELL DIA ELS PARES VAN CUIDAR MOLT BÉ RASPALL, FENT-LI UNA CASETA AL JARDÍ, I DAMUNT LA PORTA HI VAN PINTAR UNES LLETRES QUE DEIEN: “NO ÉS SEGUR QUE HO SIGUI, PERÒ MEREIXERIA SER-HO”